Atrapant somnis
La vida d’en Saquet, un gat de masia , reciclat a gat de bona
casa.
Us explicaré la meva vida la vida d’un gatet blanc i negre.
Vaig, neixer en una masia rodejat de gossos i vaques.La mare no ens va voler, així que ens
donaven una mica de llet, i el meu germà i jo vam començar a viure com varem
poder. A la que varem menjar, teniem que disputar-nos el menjar de gos, amb els
gossos, i els gats grossos. Naltres erem un parell de gatets blancs i negres,
que caçavem mosques, papallones i el que podiem, fent un tándem épic que
complementava els enormes friskis de gos, amb les nostres caceries pel pati de
la masia.
De peque.......
Un dia a la tarda, van apareixer una parella, em varen
agafar a mi, em varen posar dins un cotxe, i adeu masia. Sense copsar massa el
perque, vaig passar de corretejar feliçment per la masia on vaig neixer, a
estar sota una aixeta, on amorosament ells dos em treure mil milions de puces i
jo, heroïc com ningún, no vaig dir res durant la llarguissima estona que ells
van estar netejant-me, treient puces i deixant-me presentable per viure a la
nova casa.
En Muffin fent faldetes.
Degut a la quantitat de puces, a mi em varen dir Saquet,
perque era un Saquet de puces.Però entre ells, i la sempre temuda Mónica, la
veterinaria, me les van treure totes, així com els cucs i tot lo dolent que
tenía………..wow! la meva vida va cambiar, ple de salut i vitalitat, i sense bitxus, vaig començar a menjar bé, només procurant
que el gat gros, en Muffin, m’acceptés.
Saquet finestrero!
Jo era petit, un mes i poc i ell ja era gros, tot i així,
varem congeniar, i al poc temps, ja em feia de pare, mare i germà gran. Ell era
el gat que atenía les visites de la parella, mentre jo, tímid i poruc, m’amagava.
Però en Muffin em va ensenyar a no tenir por de la gent, a estimar-me aquesta
parella, i a fer faldetes. Durant molts anys , no em barrufava fer faldetes,
mentre en Muffin dormía sempre sobre d’ells.
Quan marxaven, ens teniem el un a l’altre i ens feiem companyia, però quan ells
tornavem, els castigava amb hores de faldetes, dormint sobre seu i així m’en va
ensenyar……….i renoi, una faldeta es lo millor que hi ha!!!!!!!!!!! Tens
escalfor, unes mans amoroses que et van fent mimitus, i pots desconectar d’allò
mes bé. El cos es relaxa, la ment descansa i acabes proporcionant tanta calma
que fins i tot els mimitus paren i ells s’adormen amb tu!
Els anys amb en Muffin, van ser molt divertits, jugavem, ens perseguiem,
jo era el gat petit amb rampells de gat boig i ell era el calmat que em feia
correr i jugar. M’atacava desde sota el rascador, i jo l’esperava amb ansia
juganera, disposat a tornar-m’hi i acabavem disbauxats fent corredisses, per
delit de la parella.
També varem tenir disputes, es clar, el meu nas es molt
especial, i em jugava males passades, un estiu que en Muffin va estar molt
malament i el varen portar a la veterinaria, va tornar amb moltes olors………i jo
no ho entenía! Com potser, el meu nas em diu que aquest no es en Muffin! Però
ells, la meva parella, em diuen que si, en Muffin em diu que si, però el meu nas
em diu que no! Farem cas al nas! Fora intrús!!!!!!!!!!! El meu nas, em va fer
males passades amb les olors, en varies ocasions, aquesta els vaig fotre
enlaire les vacances a la parella, ai mira! Sort que en Muffin pacient com ell sol,
i la parella que també han tingut moooooolta paciencia amb el meu nas, em varen
fer entrar en raó i al final varen poder fer una setmana de vacances mentre jo
feia les paus amb el meu estimat Muffin.
Perque tingueu clar que quan em tanco, perque m’ho diu el meu
nas o perque m’emprenyo, trec el gatot malparit i enrabiat que tinc a dins, i
que mai, fora d’aquests casos, treuré!
Al final en Muffin, el meu estimat Muffin, va marxar, ens va
deixar sols, als tres, i el pis era molt gran per mi sol, em sentía trist, el
trobava a faltar, i la parella ho notava………ell ho va ser tot per mi,va ser el
pare pacient, la mare que em donava el pit, si, vaig fer la teta fins als 6
anys! Era el meu company de jocs, el que m’ensenyava a entendre la parella i com
ajudar-los. I ara, aquest puntal de la nostra vida, havia desaparegut. Em vaig
refugiar en ells, fent-los companyia, faldetes i molts mimus!
Però els humans en saben poc de gats……….si, estava sol, i
van i un dia em porten un gatot ataronjat, gros i ágil, amb carácter i molt
juganer………un gat que envaía el meu espai! Fora gatot!!!!!!!!!! El meu nas em va
dir que no, on aneu amb un gat tant gros, que jo sóc poruguet i sense en Muffin……….quina
por! La parella ho van provar de tota manera, però no, al final aquel gatot, en
Mel, no es va quedar a casa.
Pensareu que, caram, una victoria d’en Saquet, però, em vaig
estressar moltissím i ho vaig passar molt malament. Ells, la parella, també, i
vam quedar que em quedava com a gat de la casa. Fent-los companyia al llit, on
al hivern vaig aprendre a agombolar-me sobre la parella, mentre ells dormien i
feien voltes…………..a mi no em treuen de sobre seu, de cap de les maneres!
Diuen que els gats veiem espectres i mals esperits, apart de
ratolins i mosquits, aranyes i abelles………….però tenim una feina molt important,
vetllar somnis.
Es una de les coses que mes he gaudit, mentre ells dormen,
descansen de les dures obligacions diaries, jo els vetllo, als seus peus, entre
un i l’altre, hivern o estiu, sempre sóc allí, els vetllo, els calmo i els donc
bons somnis.
Ells, m’ho agraeixen al matí quan es lleven, si van d’hora amb uns mimus, abans d’anar cap al lavabo, on, evidentment jo els segueixo i exigeixo la meva sessió diaria de mimus. He de cobrar-me la feina feta no? Després, cap a la cuina, viam que esmorzen, que si hi ha pernil recent obert, això potser haurem de fer una mirada d’aquelles suplicants esperant el meu trosset de pernil! Llavors ja venen les corredisses, però jo m’en vaig al menjador a observar la plaça desde sobre el sofà. Una becaina matinera per començar el dia sempre va bé, oi?Això després de pendre el sol........perque sabeu, m'encanta pendre el sol, em diuen gatet solar! el cap a l'ombra,eh! a l'hivern busco el sol que em carrega i m'escalfa i s'està tant bé!
Tot i així quan la meva rutina ja estava consolidada, un vespre m’apareix la parella amb un transportin, amb dues enanes dins, directes a la meva cuina!!!!!!!!mes olors!!!!!!!!!!!!ai,ai,ai!!!!!!!!
Les enanes serán la Taquetes i la Biela, que al cap d’una setmana ja m’havien envaït!!!!!!
Penseu que jo, en Saquet, com a gat silenciós, de mirades
que ho diuen tot, que amb una mirada, la parella sap si tinc gana, si vull
mimus, vull guà de raspallar o vull faldeta, que em posessin aquest parell de
petardetes xafarderes, mogudes i xerraires, sobretot la Taquetes, era molt per
mi!
Però en vaig aprendre………..veient que les dues enanes
demanaven i els donaven……….jo també, i per primer cop en molts anys, jo
demanava pernil, timidament o mimitus, o raspall………….a l’estiu m’encanta que em
raspallin!
I així, envaït, vaig començar la convivencia amb les dues
germanetes. A diferencia de mi, aquestes dues venien d’una casa d’un borratxo,
però que se les estimava, així que no van viure mai les meves desventures de
petit. La Biela es la reina de la casa, però hi ha bon rotllo i ens fem un fart
de jugar, torno a ser el gatet petit germà petit d’en Muffin, però ara tinc una
edat i dues loques que em fan correr Amunt i avall. Sobretot la Biela, m’encanta
esperar-la al rascador, panxa enlaire, esperant el seu atac, i em refrego i l’incito
a que m’ataqui, i ella, guerrera i juganera s’hi posa amb alegría……….quins bons
moments! La parella sempre diu que en aquests moments, torno a ser el gatet
juganer de petit………..i sabeu que? M’encanta! Mai deixis de ser petit, de jugar
i divertir-te!
Amb la Taquetes ens disputem els mimus matinals………..ella es
suma als mimus del matí i els del llit, però la parella sempre té temps per uns
mimus al seu gatot preferit, jo!
A mida que les dues gatetes van creixent, jo em sento mes
afí amb la Biela, amb sessions de rentat mutuu, o jugant, i haig de disputar-me
els mimus amb la cada cop mes grossa, forta i descarada Taquetes.
 |
| així es gaudeix una faldeta!Taquetes aprent-ne! |
Ara que ja tinc una edat, i com que elles no els agraden encara el fer faldetes, gaudeixo de fer faldetes, si mai heu vist un gat en el sisé pla, aquest sóc jo en una faldeta!!!!!!!!!!Em desconecto del tot, gaudeixo de dormir despreocupadament i disfruto de la companyia i l’escalfor de la parella…………gràcies a això, em superat bullings de feina, canvis i malestars de feina, estudis, i canvis de vida de tota mena.
Potser la meva última gran feina, ha sigut tant esgotadora que ara si que
descansaré, i es que els gats, ajudem i molt en els gran tràngols de la vida
dels nostres humans, i absorbim part dels mals que tenen.
I es que apart de vetllar somnis, la nostra vida queda
lligada a la seva, i ja que ells han fet que la meva, sigui una vida molt bona,
que menys que ajudar-los a soportar els durs moments de la seva vida. D’això m’en
va ensenyar en Muffin. Quin Mestre mes bó vaig tenir!
La meva última faldeta
El final de la meva vida.
Quan un gat no es troba bé, es tanca en ell mateix, s’amaga
i espera que el mal passi o no……..a mi anar a veure la Mònica, la veterinaria,
no m’agrada, hi he anat molt poc, perque em posin el xip, per castrar-me (
nye,nye,nye!!!!!! )i poc mes……….si ara em tanco en mi mateix, no cal que m’hi
porteu!!!!!!!! Però si, m’hi han portat, altre cop! I uns quants cops……..com
que fa dies que no menjo, la parella es preocupa, i m’hi porten, proven varies
coses, unes pastilles horroroses, i altres, però que no vull menjar! Al cap d’una
setmana estic molt prim, però cap dia he deixat de fer la meva ronda de mimus,
m’amago mes, i els veig molt preocupats, mentre jo me’ls miro amb aquella
mirada condescendent de, tranquil que estic bé, i estic on vull…….avui si, però
se que el temps s’em acaba, i al mati em llevo, faig la meva última ronda de
mimus, em raspallen, em mimen………caram, els trobaré a faltar,tant a la parella
que tant m’ha estimat, com al parell de enanes, com al avi que em venia a donar
menjar, com a la amiga que venía quan l’avi no podía.
He decidit que aqui em quedo,però gràcies!
El veig a ell plorant, suplicant que no el deixi, noi, ja he
fet molta feina jo, però per tu, seguiré atrapant somnis, vetllant-los i no
seré sol, em trobaré amb en Muffin, i junts, us vetllarem per sempre!
Saquet.
Saquet, et trobaré molt a faltar, eres el gatet, gatot mimós, elegant,
carinyós, seriós i poruc i xafarder……….però també eres el que trobaves al
arribar a casa, que et mirava, amb, home, ja has tornat, fes-me mimus va! Home,
estàs de baixón, fes-me mimus va………i tantes estones fen-te mimus on volies, al
llit, al lavabo, a les cadires de la cuina, on treies el teu gatet entremaliat
i juganer. Saps, tindrem la companyia de les dues gatones, però com quan va
marxar en Muffin, tu deixes un buit molt gran……..molt!Gracies per compartir la
teva vida amb nosaltres, per estimar-nos tant i per ser un gat tant maco, t’hem
vist creixer, desde molt petit, ens has acompanyat tots aquests anys i trobarem
molt a faltar les teves profundes mirades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario